01.- DENOMINACIÓ: COLL
02.- SECCIÓ: OROGRÀFICA
03.- DCVB: 1) Muntanyola; Puig de poca alçada.
2) Pas entre
muntanyes; depressió notable del terreny entre dos cims.
04.- ETIMOLOGIA: Segons Manuel
de Montoliu, publicat a Butlletí de Dialectologia
Catalana, coll en antic català,
era, pel seu sentit, emparentat amb l'italià colle, el provençal col, el
castellà colina i el
francès colline, que són
reflexes del llatí cŏlle, i no de cŏllum. Com que no hi ha
altures sense la corresponent depressió o gorja, pogué influir
aviat cŏllum en aquest derivat de cŏlle; i
així coll passà per una gens forçada translació a esser designació
del pas entre dos colls o cims. La mateixa evolució sofrí el sentit
del castellà collado.
05.- ALTRES NOMS O DERIVATS:
CATALÀ: Coll,
Collada, Pas, Port de muntanya.
CASTELLÀ: Puerto
(de montaña), Collado, Paso de montaña, Abra, Portillo, Alto.
BASC: Gárate
(garai=alta) i (ate=porta). Mendate (mendi=muntanya) i (ate=porta). Lepo.
GALLEC: Porto de
montaña.
6.- DEFINICIÓ:
Un coll és una
depressió o la part més baixa, i bastant plana, que es troba entre dos cims,
a l’hora que separa dues valls oposades. Els colls, collades o ports, són
utilitzats sovint, com a llocs de pas, perquè sol ésser la part més amable de
la zona. Els colls solen gaudir de bona visibilitat. Hi ha colls que generen
una corba gairebé perfecte, com en el cas del Coll de Biniamar, ruta clàssica
per anar a Tuent. Un altre coll força conegut és el Coll de Sóller, on el
travessa una sinuosa carretera inaugurada el 17 de setembre de 1860. Obra tan
costosa (humana i econòmicament) que la pròpia Isabel II la volgué anar a
veure. En aquell temps la gent comentava que estava feta amb duros de plata.Podem trobar el topònim coll tot sol, en plural (es colls), en diminutiu (collet), o normalment amb qualque determinant que sol fer referència a la possessió (coll d'Albarca), vegetació (coll de ses Atzavares, coll des Bosc, collet des Pi), algun animal (coll dels Ases, coll dels Moixerrins), un relleu (coll Baix), una construcció (coll de sa Bastida), a un fet històric (coll de sa Batalla), etc.
![]() |
Vall de Sóller des del Coll homònim. Foto: Tom Weedom, 1956 |
![]() |
Al fons, la silueta corbada del Coll de Biniamar |
![]() |
Coll dels Gats, entre na Franquesa (e) i sa Rateta (d) Foto: Lluislluisa |
Murada semi-ciclòpia al Coll dels Moixerrins. Foto: Bergant |
No és gens estrany trobar jaciments arqueològics als colls o ran d’ells, donat la seva situació de pas i també estratègica. Un dels més emblemàtics i poc conegut és la gran murada d’època incerta del Coll dels Moixerrins a Escorca. També podem trobar un recinte quadrangular al Coll de sa Barrereta (Artà) o un talaiot quadrat a Ses Timbes de s’Escull, un preciós topònim situat a un coll de les muntanyes de Pollença. Recentment s'ha localitzat al Coll de ses Barraques, pel grup que excava Almallutx, un recinte islàmic emmuradat, que podeu consultar en aquest interessant article.
08.- MAPA TOPOGRÀFIC:
08.- MAPA TOPOGRÀFIC:
![]() |
Les fletxes assenyalen tres colls |
09.- HOMÒNIMS O POLISÈMIES: (COLL) [entre claudàtors, en castellà]
01.- Muntanyola, puig de poca alçada. [colina]
02.- Munt llarguer de gra i palla que
es fa damunt l’era, en direcció perpendicular a la del vent, i del qual prenen
el blat per a ventar-lo amb les forques o pales.
03.- Endret d'on ve el vent a l’era.
04.- Endret de la mar d’on ve el
vent.
05.- Part
del cos d’una persona o animal que uneix el cap amb el tronc. [cuello]
06.- La part superior i més prima
d’una botella, gerra o altre recipient semblant. [cuello, gollete]
07.- Porció de bóta situada entre la
testa i la faixa. [cuello]
08.- Barana que envolta la boca d’un pou o
cisterna per evitar que hi caiguin. [brocal]
09.- La part més prima d’un
membre o víscera. (Ex. el coll del peu)
[cuello]
10.- La part més prima d’un pal. [cuello]
11.- Tros de canya dels cereals situat entre les fulles i l’espiga. [cabillo]
12.- Punt llis de la soca de l’ullastre, apte per a ficar-hi la muda.
13.- Nas o piu molt gruixat que serveix per a pujar o abaixar la jàssera
de la tafona.
14.- Tros rebaixat o aprimat de l’arbre del molí de vent, ran del
caparrot, que és la part que descansa damunt els congrenys.
15.- La porció del canó d’artilleria situada entre la boca i els monyons.
16.- Tros de ferro de devers un pam, que es posa a la part inferior del
mànec del caveguet perquè estigui més fort.
17.- El primer solc que es fa en començar a llaurar, i els altres paral·lels
fins a acabar la llaurada. [besana]
18.- Freu o espai estret entre dos arbres per on solen passar els tords
a l’albada o a entrada de fosc, i on els caçadors paren els filats per
agafar-los.
10.- BIBLIOGRAFIA:
-Diccionari Català-Valencià-Balear. Institut d’Estudis Catalans.
Editorial Moll. http://dcvb.iecat.net/
-Recull de Terminologia Muntanyenca. Benigne Palos. Editorial Moll.
-Per a la fotografia del coll dels Moixerrins: Autor: Bergant http://raconstramuntana.blogspot.com.es/2014/01/rellar-de-son-marc.html
-Per a la fotografia del coll dels Gats: Autors: Lluislluisa http://www.panoramio.com/photo/29093715
-Ulls del Temps. Fotografies de Tom i Cordelia Weedon. Mallorca 1956-1970. Consell de Mallorca.
11.-
EXTRA: EL NOSTRE LINK D’AVUI
1) MIS
DIAS DE MONTAÑA ealonso1.blogspot.com
Espai: blog.
Autor: Emilio Alonso Sarmiento.
Definició: Socialista y montañero.
Frase: Lluitar constant i
vèncer, reinar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
¡Oh vida... noble sort! (Costa i Llobera).
Motiu: Excursionisme.
Idioma: Castellà.
Visites: 260.916
Inici: maig del 2008.
Cloenda:
Fins el present.
Resum: Molt bon bloc del ja
veterà Emilio Alonso, on a la primera part descriu amb tota mena de detalls
l’itinerari a seguir i els minuts emprats en les diferents fases de l’excursió.
Just a baix, tota una sèrie de fotografies fetes per l’autor il·lustren tot el
camí, amb un seguit de fletxes i requadres que fan del tot entenedor el
trajecte efectuat.
Apart de l’arxiu conté diversos links
d’excursions i previsions meteorològiques, amén d’una infinitat d’etiquetes per
ordre alfabètic, que fa molt assequible, l’accés a les excursions que van des
de les molt fàcils a les més complicades.
PROPER ARTICLE: MONJOIA
Ja tenim un toponim nes, ben explicat gracies per la teva feina juan.
ResponEliminaUna afarrada
Moltes gràcies. Una abraçada.
ResponElimina