MONJOIA, FITA

01.- DENOMINACIÓ: MONJOIA, FITA

02.- SECCIÓ: ARTESANAL

03.- DCVB: (Monjoia) Munt de pedres posat per indicar un camí o una partió de terreny.

                       (Fita) Pedra o altre senyal ficat en terra per a indicar el límit d’una heretat, d’una contrada, d’una distància a recórrer, etc.

Escultura anomenada "fita" d'Antonieta Tomàs

04.- ETIMOLOGIA: Segons sembla monjoia ve en memòria de les piles de pedres que els pelegrins medievals aixecaven amb crits de joia quan començaven a veure el terme del seu pelegrinatge. Fita, segons el DCVB ve del llatí “ficta” ficada.

05.- ALTRES NOMS O DERIVATS:

CATALÀ: Fita, Jaló, Molló, Terme.

CASTELLÀ: Mojón, Mogote, Hito.

BASC: Mugarri (de “muga” = frontera i “arri” = pedra.

GALLEC: Fito, Fita, Marco.

06.- DEFINICIÓ:

          Les monjoies o fites són muntets de pedres col·locades estratègicament i en lloc visible, per a poder seguir la ruta prevista, generalment quan el camí desapareix o hi ha vàries direccions. En teoria des d’una fita se n’han de veure una o dues més, situades més enfora. Les monjoies poden estar formades des d’una sola pedra fins a un munt considerable. Solen estar situades en terra, sobre una roca o fins i tot a l’entreforc de qualque arbre.  Encara que les monjoies “clàssiques” són munts de pedra, avui en dia hi ha altres formes d’assenyalar el pas. Amb pintura (punts o fletxes generalment de color  vermell), amb fletxes (fetes en terra amb pedres) o fent alguna marca a la vegetació, per exemple un nus al càrritx. També existeixen horroroses pintades amb el nom del lloc.

En el requadre vermell, una de les fites del camí. Foto: Emilio Alonso

07.- ARQUEOLOGIA:
          Algunes monjoies assenyalen l'indret d'algun assentament, encara que no és gaire comú.

08.- MAPA TOPOGRÀFIC:
          En el mapa topogràfic, les monjoies òbviament no estan assenyalades. Només les fites geodèsiques (dalt dels cims amb un signe similar a ▲.

Steinmänchen (home de pedra, fita) al camí. Dibuix Herbert Heinrich

Recull de terminologia muntanyenca. Dibuix de Vicenç Sastre

09.- HOMÒNIMS O POLISÈMIES: (MONJOIA) [entre claudàtors, en castellà]

          01.- Garbera de trepadella o de fajol (blat negre) segat.

          02.- Manat de fesols amb l’arrel, rama i tavelles.         

          03.- A Mallorca, bocí petit de vinya.

          04.- Quantitat petita. [friolera]

          05.- A Menorca, dona o al·lota aturada, mancada d’activitat o d’iniciativa.

          06.- (fig.) Testicle.

       (FITA) [entre claudàtors, en castellà]

          01.- A l’Alguer, tallada, porció de cosa tallada. [tajada, rebanada]

          02.- A Cotlliure, Illa del Tec i Cerdanya, dolor i rampa que el fred excessiu produeix en els dits i en els peus.

          03.- Joc de la tella, en el qual es tira un palet o tros de fusta a una pedreta ficada en terra i guanya aquell que hi fa més prop. [tejo]

Segons Socay "fita cansada". Foto: Antonio Sureda

10.- BIBLIOGRAFIA:

          Diccionari Català-Valencià-Balear. Institut d’Estudis Catalans. Editorial Moll. http://dcvb.iecat.net/

          Recull de Terminologia Muntanyenca. Benigne Palos. Editorial Moll.

          Per a la fotografia de l'escultura: http://unamicadetotarreu.files.wordpress.com/2014/01/fita-bona.jpg

          Per a la fotografia d'Emilio Alonso:   http://ealonso1.blogspot.com.es/

          Per al dibuix d'Herbert Heinrich, Mallorca Südwest Insider-Wanderbuch Band 9. Editorial Moll.

          Per a la fotografia de Socay, http://webs.ono.com/socay/fotos/valentin/paseos.htm

          Per a la fotografia de Palos i Heinrich, http://fitaafitatramuntana.blogspot.com.es/2012/12/herbet-w-heinrich-in-memoriam.html de Joan Carles Palos. Autor biografia: Gaspar Valero i Martí

          Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 6. Veu: García Pastor, Jesús.  Promomallorca Edicions S.A.

11.- EXTRA: EL NOSTRE LINK D’AVUI

TOPONIMIA MALLORCA, un portal obert a la toponímia de Mallorca www.toponimiamallorca.net 

Espai: web.

Autor: Miquel Àngel Escanelles Garau.

Definició: Geògraf i aficionat a la toponímia. “M’agrada el món de l’excursió, cercar llocs nous”

Frase: “La major satisfacció la constitueixen les visites rebudes...”

Motiu: Toponímia.

Idioma: Català.

Visites: 652.501

Inici: setembre del 2007.

Cloenda: Fins el present.

Resum: És un portal necessari per a recopilar els noms de lloc de Mallorca, a la vegada que ja ha esdevingut imprescindible. L’autor descriu de manera científica i amb gran pulcritud tota mena de topònims existents a l’illa i en desxifra l’ origen, però no es conforma amb això i visita i fotografia el lloc per esbrinar-ne la gènesi. A més dels articles es pot consultar la presentació, la bibliografia, un mapa amb la situació dels topònims editats, enllaços a altres webs o blocs similars i una pàgina de contacte. Aquest portal també fou reconegut amb el Premi balear Web 2008 de la categoria Art i Cultura, amb una participació de trenta planes web.

           Entre d’altres articles, relacionats amb el tema d’avui, podreu cercar aquests dos topònims: Puig de ses fites i SesMonjoies, recentment editat.

ACTUALITZACIÓ (28-6-2014)

         

NOU SINÒNIM DE FITA: SIBIL·LA

          Joan Riera (Aires de la Serra de Tramuntana) m'informa que les seves amigues de Montuïri anomenen la fita o fites, sibil·la o sibil·les; i en canvi no havien sentit mai el mot monjoia. Jo ja ho havia sentit de petit qualque vegada per Fornalutx "alerta a tomar sa sibil·la!", però se me n'havia oblidat. El DCVB només menciona referint-se a la sibil·la, al cant de la nit de Nadal, al minyó que ho canta o a una dona profetessa. En cap cas no ho menciona referint-se a una fita. Tampoc ho he trobat en altres diccionaris.

          Si ens atenem que sibil·la és un personatge de la mitologia grega i romana i era capaç de conèixer el futur, seria aventurat  suposar que aquests muntets de pedra es diguin sibil.les perquè ens ajuden a conèixer el futur o camí a seguir? 

          Agrairíem l'ajut de qualque  filòleg,-a, o toponimista per a saber més del tema. 

         Agraïm la informació facilitada per Joan Riera per aquest topònim tant nostre i tan interessant perquè... tal com ell diu: "amb la diversitat radica la riquesa de la nostra llengua". 

UN RECORD PER TRES MUNTANYENCS ENTRANYABLES

          L’altre dia em vaig assabentar via Internet de la desaparició de l’alemany Herbert W. Heinrich a l’edat de 90 anys, artista, escriptor i gran excursionista de les nostres muntanyes. L’Editorial Moll publicà tot un seguit de llibrets en alemany i castellà on descrivia des de passejos vora mar a les eixides més abruptes per les nostres muntanyes, amb un dibuix de l’excursió. Val a dir que aquells llibrets foren molt populars al seu temps i no hi havia sortida que no trobéssim algun grup d’alemanys que no el dugués. És una llàstima que persones com Benigne Palos (Itineraris de muntanya), Jesús García Pastor (Rutas escondidas de Mallorca) i Herbert Heinrich (12 excursiones clásicas por Mallorca) hagin partit de manera tan silenciosa així com havien viscut. Avui en dia amb tants de blogs i webs d’excursions, que circulen per Internet, que només hi hagi una petita menció (afortunadament) al blog del fill d’un d’ells, en Joan Carles Palos, amb una biografia de Gaspar Valero, crida una mica l’atenció. 

Els veterans Benigne Palos i Herbert Heinrich "Fitaafitatramuntana"

Jesús García Pastor

         

Benigne Palos Vadell  1912-2005

Jesús García Pastor    1915-2009

Herbert  W. Heinrich  1922-2012

           Vaig començar a caminar amb ells, amb les seves explicacions, amb els seus savis consells, amb els seus entenedors dibuixos, amb les seves magnífiques fotografies. De cada cop ens sentim un poquet més orfes i la muntanya i l'espai que l'envolta cada cop més tancat i tacat, amb mes reixetes, amb més panys ... amb menys llibertat.

          Valgui el record de tots tres per rememorar tota la tasca de molts d'altres pioners ja desapareguts, molts d'ells recordats per alguns miradors o refugis: Leandre Ximenis, Ferran Alzamora, Xim Quesada, Gabriel Font, entre d'altres. També els més veterans que encara estan al peu del canó i als més joves que segueixen amb força amb l'herència dels avantpassats i als innumerables "bloguers i webistes" que actualment estan a la xarxa, mostrant-nos els racons més bells que trepitgen. Moltes vegades propietats privades, això si, quin remei!,  però sempre respectant-la i estimant-la com si fos seva. Sempre havia sentit a dir que la terra és per a qui la treballa. Jo diria més: LA TERRA ÉS PER A QUI LA TREPITJA! Salut!

PROPER ARTICLE: ROTA