ROTA

01.- DENOMINACIÓ: ROTA

02.- SECCIÓ: CONTROL

03.- DCVB: 1. Tros de terra que era garriga i ha estat sembrada (Mall., Eiv.);  

                     2. Tros de terra que un conrador cultiva dins un predi d'altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi cull.                      

04.- ETIMOLOGIA: Del llatí rupta (terra), ‘terra rompuda’.

05.- ALTRES NOMS O DERIVATS:

CATALÀ: Artiga (Tros de terra que s’ha preparat per al conreu, traient-ne els arbres i cremant-los perquè les cendres serveixin d’adob) Guaret (Sistema de cultiu en que es deixa el terreny sense sembrar, després d’una collita, durant un any, perquè es regeneri i sigui més fèrtil.

CASTELLÀ: Pegujal, Barbecho, Serna.

BASC: Labaki, Berro.

GALLEC: Barbeito. Alqueive. Ermo.

06.- DEFINICIÓ:

ROTES

          Si anam d’excursió a un lloc pedregós, menjat per l’erosió, amb la terra prima o escassa, inútil pel cultiu i allà hi trobam una sèrie de marges i qualque barraca, és gairebé segur que ens trobam davant d’una rota.

Rotes de sa Mola de S'Esclop, prop del Galatzó. Dibuix de Vicenç Sastre

          A vegades el senyor o propietari d’una gran finca volia netejar un tros de garriga o marina i a la vegada treure’n profit, sense que li costàs res. Aquí entrava la figura del roter, el darrer grup social de la pagesia. Aquest havia de fer desaparèixer la garriga o el bosc d’una determinada parcel·la i posar-la en cultiu, a canvi de lliurar anualment una part de la collita al propietari.

Barraca sota un gran penyal a sa rota des Carter (Selva)

          Valero ens indica que en els segles XV i XVI ja es troben documents referits a rotes i roters de la marina de Llucmajor, però l’antiguitat podria ser encara major. L’època de màxima esplendor serien els segles XVIII i XIX, on gairebé acabat aquest, va començar a decaure.

Rota d'en Negre. S'observa entre les roques tot un seguit de marges que s'adapten al terreny.
Fotografia de Paco Pulido (SOCAY)

          Al documental Las Hurdes, tierra sin pan, d’en Luís Buñuel, rodat a Extremadura, hi ha tota una seqüència del penós treball a una rota. Es pot visionar al canal Youtube i dura uns vint-i-set minuts. Documental que fou durament censurat a l’època i que avui en dia encara té dures crítiques i controvèrsies.

Captura d'imatge de dos roters omplint terra. Las Hurdes, tierra sin pan.

ROTER

          El primer treball del roter consistia en netejar el lloc de vegetació silvestre; després espedregar (treure totes les pedres que podien fer nosa, tant les superficials com les enterrades que podrien dificultar la llaurada). Així la garriga era convertida en artiga. Amb aquestes pedres construïen la barraca, els marges de sosteniment si el terreny era inclinat i el possible tancat de la rota. Si en sobraven en feien un munt (claper o galera) a una vorera que no fes nosa. Acte seguit si hi havia poca terra (cosa gairebé segura) en duien d’altres llocs amb sacs, a l’esquena, amb l’ajuda de civeres o d’ases, si en tenien, cosa poc probable.

Vinyeta del llibre "Els nostres arts i oficis d'antany"

          Després solien llaurar i sembrar (blat, civada, llegums, xeixa, pastures, etc), moltes vegades alternativament. Durant tot aquest temps no cobraven res, però normalment tampoc havien de pagar lloguer. Quan es fes la primera collita si que havien d’entregar-ne un tant per cent (normalment un deu o més) al propietari o amo de la possessió, que no dedicant cap capital a la rota, en canvi, tenia unes fonts d’ingressos anuals, i, a més a més, la terra neta i conrada.

Roter espedregant

          Normalment era tota una família que s’encarregava de la rota. L’infantó de pocs mesos dormia dins una senalla penjada a una estaca o a la branca d’un arbre, els més petits cercaven espàrecs o caragols per posar dins l’olla que preparava la mare i si ja podien dur busques al niu (això solia ser quan tenien 7 anys) ja ajudaven al seu pare amb la tasca d’espedregar i preparar el terreny. El vespre, a Sol post, i després de sopar, s’arreceraven a la barraca i damunt un feix de càrritx i tapats amb quatre sacs, intentaven descansar de la dura jornada.

         Quantes de vegades el pobre roter havia d’acudir al senyor, amb el capellet en la mà, excusant-se i lamentant-se de la mala anyada, de la fam que passaven els seus fills... i que tingués paciència per aquell any!

         

BARRAQUES DE ROTER

          Normalment tenen una planta rectangular, amb parets de pedra seca i portal a la façana llarga. La coberta varia del lloc on és situada. Mentre a la serra sol esser feta amb bigues de fusta i teules, a la marina de Llucmajor solen ser de curucull, amb falsa cúpula d’aproximació de filades. Solia haver-hi una foganya a un racó, un pedrisset per col·locar-hi les gerres d’aigua i un o dos armaris oberts dins la paret per guardar-hi menjar o altres objectes. Completava el conjunt un petit corral amb figueres de moro o per sembrar-hi llegums i verdures, un forn per coure pa i qualque bassa o cocó per a recollir l’aigua de pluja.

Curiós rebost. Les barraques de Llucmajor

Barraca de curucull de Llucmajor

Barraca rectangular

GLOSES

           Per ajudar a passar el temps els pagesos roters cantaven cançons de camp, on moltes vegades explicaven les dures i extremes condicions que vivien:

A sa rota li he dit,

perquè l’he posada bé:

-Enguany m’ets d’omplir es graner.

I ella diu: -El t’ompliré

però l’ets de fer petit.

A sa rota li he donat

tot lo que havia mester

i ara em pens que hi coiré

mitja cortera de blat.

Com es senyor hauré pagat

¿quina ganància tendré?

 Un pobre roter la passa

tant de dia com de nit:

berena pa florit

es mig dia de rostit,

beu aigo roja de bassa.

Devers sa rota nostra

que hi feia de mal estar!

Fèiem dejunis per força,

perquè no teníem pa.

Barraca de roter de Son Colom. Dibuix de Biel Bonnín

TOPONIMIA

          Moltes vegades el nom era genèric “sa rota, ses rotes”. També solien agafar el nom del roter que les treballava “rota des Xorc, d’en Camps, d’en Canonge, d’en Jeroni”. Altres del que hi sembraven “rota de ses faves, des cirerers”. També el topònim era relacionat amb el terreny “sa rota llisa, sa rota plana, sa rota rosta”. Altres feien esment a qualque arbre o objecte singular “sa rota des pi, sa rota des pou”. Així mateix n’hi havia que feien menció a la dificultat o a la netedat del lloc “sa tanca perra, sa rota paparrí, sa rota pelada, es camp verinal”, a un jaciment arqueològic “sa rota des moro” o a la finca o possessió on es trobava “rota des Burotell, de cas Metge, de Son Oliver”. A l’antiguitat de les quals “ses rotes noves, ses rotes velles” A la magnitud de la rota en si “sa rota gran, sa rota llarga, ses rotetes, ses rotasses”, etc.

07.- ARQUEOLOGIA:
          És molt probable trobar-hi jaciments arqueològics a les rotes, encara que solen situar-se a les zones marginals (sa rota paparrí, sa tanca perra, es camp verinal). Dins la mateixa rota (si n'hi havia) el jaciment quedà desfet per les tasques d'espedregament i neteja o dissimulat per algun claper.

08.- MAPA TOPOGRÀFIC:
          En el mapa topogràfic, les rotes solen estar assenyalades per un color més clar, respecte al color més fosc de la garriga. A vegades alguns marges estan assenyalats amb línees vermelles, així com el seu tancat.

Rotes de s'Àguila (Rotes noves de Torràlitx i de Can Quart) Font: Ideib

Vista aèria del mateix lloc. Ortofoto Ideib

09.- HOMÒNIMS O POLISÈMIES: (ROTA) [entre claudàtors, en castellà]

          01.- Desfeta militar. Derrota.         

          02.- Instrument musical semblant a la cítara, però amb més cordes. [rota]

          03.- Tribunal o consell de justícia d’un príncep.

          04.- Nom d’un tribunal de la cort papal. [rota]

10.- BIBLIOGRAFIA:

          Diccionari Català-Valencià-Balear. Institut d’Estudis Catalans. Editorial Moll. http://dcvb.iecat.net/

          Recull de Terminologia Muntanyenca. Benigne Palos. Editorial Moll.

          Son Bunyola. Un mar de noms. Tomàs Vibot. Associació Cultural Bany-Al-Bahar.

          Corpus de Toponímia de Mallorca.  Tom V.  Josep Mascaró Passarius.

          Elements de la Societat pre-turística Mallorquina. Rotes i roters. Gaspar Valero.

          Els nostres arts i oficis d’antany IV. J. Llabrés i J. Vallespir. E.M.M.La Porciúncula.

          Les barraques de Llucmajor, una arquitectura popular. Calviño, C. i Clar, Joan. C.I.M.

          Perfiles de un pueblo. Blog. Alfonso Valencia 

          Les barraques de roter. Consell de mallorca

          Cançoner Popular de Mallorca. P. Rafel Ginard

          Senderismo de Socay

          Terre sans pain (Las Hurdes, tierra sin pan) Documental. Luís Buñuel, 1932

          Infraestructura de dades espacials de les Illes Balears (Ideib) www.ideib.cat

11.- EXTRA: EL NOSTRE LINK D’AVUI

SENDERISMO DE SOCAY

http://webs.ono.com/socay/fotos/valentin/paseos.htm  

Espai: web.

Autor: Antonio Sureda Milan.

Definició: Grup d’amics de totes les edats que caminen pels camins i llocs de “nuestra querida isla de Mallorca”.

Frase: “Acudo a la montaña para evadirme del llanto diario que me produce la ciudad y su mundanal ruido...”

Motiu: Excursionisme.

Idioma: Castellà. (Hi ha traductor de Google)

Visites: 580.463

Inici: març del 2002.

Cloenda: Fins el present.

Resum: És la primera de les webs d’excursions que vaig descobrir una mica de casualitat. Ara és una de les meves preferides, tant per la senzillesa dels textos com de la multitud de fotografies que l’il·lustren. L’encapçalament és veritablement una Bíblia. Hi trobam Búsqueda de Ruta, per zona o per temporada, per a facilitar la cerca. Mapas Útiles, amb diferents links a mapes moderns i antics; Seguridad, equipatges i tècniques per a fer tant caminades com ràpel; De interés, notícies d’interès i links de toponímia. Webs amigas, tota una relació de webs i blogs relacionats amb l’excursionisme i una altra de talla personal. Foros, suggeriments, crítiques, etc. i finalment Libro de visitas. Just a baix el temps que farà en una ràpida vista i les darreres rutes pujades a la web, així com les que estan en preparació. A baix totes les rutes ja editades, que ja van per les 475, en només 12 temporades.

          A l’accedir a la ruta trobam la seva fitxa, un track (gps), la dificultat de l’itinerari, les recomanacions i la descripció, que finalitza amb el nom dels components. A la Galería de Fotografias, hi ha el mapa amb la ruta traçada així com un gràfic (distància reduïda), amb totes les dades, i un bon grapat de fotografies amb el seu text explicatiu, que fan que pràcticament anem amb ells d’excursió.

PROPER ARTICLE: PENYA, PENYAL