COLL

01.- DENOMINACIÓ: COLL

02.- SECCIÓ: OROGRÀFICA

03.- DCVB: 1) Muntanyola; Puig de poca alçada.

                     2) Pas entre muntanyes; depressió notable del terreny entre dos cims.

04.- ETIMOLOGIA: Segons Manuel de Montoliu, publicat a Butlletí de Dialectologia Catalana, coll en antic català, era, pel seu sentit, emparentat amb l'italià colle, el provençal col, el castellà colina i el francès colline, que són reflexes del llatí cŏlle, i no de cŏllum. Com que no hi ha altures sense la corresponent depressió o gorja, pogué influir aviat cŏllum en aquest derivat de cŏlle; i així coll passà per una gens forçada translació a esser designació del pas entre dos colls o cims. La mateixa evolució sofrí el sentit del castellà collado.

05.- ALTRES NOMS O DERIVATS:

CATALÀ: Coll, Collada, Pas, Port de muntanya.

CASTELLÀ: Puerto (de montaña), Collado, Paso de montaña, Abra, Portillo, Alto.

BASC: Gárate (garai=alta) i (ate=porta). Mendate (mendi=muntanya) i (ate=porta). Lepo.

GALLEC: Porto de montaña.

6.- DEFINICIÓ:

      Un coll és una depressió o la part més baixa, i bastant plana, que es troba entre dos cims, a l’hora que separa dues valls oposades. Els colls, collades o ports, són utilitzats sovint, com a llocs de pas, perquè sol ésser la part més amable de la zona. Els colls solen gaudir de bona visibilitat. Hi ha colls que generen una corba gairebé perfecte, com en el cas del Coll de Biniamar, ruta clàssica per anar a Tuent. Un altre coll força conegut és el Coll de Sóller, on el travessa una sinuosa carretera inaugurada el 17 de setembre de 1860. Obra tan costosa (humana i econòmicament) que la pròpia Isabel II la volgué anar a veure. En aquell temps la gent comentava que estava feta amb duros de plata.
     Podem trobar el topònim coll tot sol, en plural (es colls), en diminutiu (collet), o normalment amb qualque determinant que sol fer referència a la possessió (coll d'Albarca), vegetació (coll de ses Atzavares, coll des Bosc, collet des Pi), algun animal (coll dels Ases, coll dels Moixerrins), un relleu (coll Baix), una construcció (coll de sa Bastida), a un fet històric (coll de sa Batalla), etc.

Vall de Sóller des del Coll homònim. Foto: Tom Weedom, 1956

Al fons, la silueta corbada del Coll de Biniamar

Coll dels Gats, entre na Franquesa (e) i sa Rateta (d) Foto: Lluislluisa

07.- ARQUEOLOGIA:

Murada semi-ciclòpia al Coll dels Moixerrins. Foto: Bergant

     No és gens estrany trobar jaciments arqueològics als colls o ran d’ells, donat la seva situació de pas i també estratègica. Un dels més emblemàtics i poc conegut és la gran murada d’època incerta del Coll dels Moixerrins a Escorca. També podem trobar un recinte quadrangular al Coll de sa Barrereta (Artà) o un talaiot quadrat a Ses Timbes de s’Escull, un preciós topònim situat a un coll de les muntanyes de Pollença. Recentment s'ha localitzat al Coll de ses Barraques, pel grup que excava Almallutx, un recinte islàmic emmuradat, que podeu consultar en aquest interessant article.

08.- MAPA TOPOGRÀFIC:

Les fletxes assenyalen tres colls 

     En el mapa topogràfic, els colls es mostren com una clariana on el parell de corbes de nivell de la base dels cims tenen el mateix valor d’altitud, però sentits oposats. El mateix passa amb les corbes que indiquen l'inici de les valls que també presenten sentits oposats i el mateix valor (inferior, però a les dels cims i a les del propi coll).

09.- HOMÒNIMS O POLISÈMIES: (COLL) [entre claudàtors, en castellà]

           01.- Muntanyola, puig de poca alçada. [colina]

          02.- Munt llarguer de gra i palla que es fa damunt l’era, en direcció perpendicular a la del vent, i del qual prenen el blat per a ventar-lo amb les forques o pales.

          03.- Endret d'on ve el vent a l’era.

          04.- Endret de la mar d’on ve el vent.

          05.- Part del cos d’una persona o animal que uneix el cap amb el tronc. [cuello]

          06.- La part superior i més prima d’una botella, gerra o altre recipient semblant. [cuello, gollete]

          07.- Porció de bóta situada entre la testa i la faixa. [cuello]

          08.- Barana que envolta la boca d’un pou o cisterna per evitar que hi caiguin. [brocal]

          09.-  La part més prima d’un membre o víscera. (Ex. el coll del peu) [cuello]

          10.- La part més prima d’un pal. [cuello]

          11.- Tros de canya dels cereals situat entre les fulles i l’espiga. [cabillo]

          12.- Punt llis de la soca de l’ullastre, apte per a ficar-hi la muda.

          13.- Nas o piu molt gruixat que serveix per a pujar o abaixar la jàssera de la tafona.

          14.- Tros rebaixat o aprimat de l’arbre del molí de vent, ran del caparrot, que és la part que descansa damunt els congrenys.

          15.- La porció del canó d’artilleria situada entre la boca i els monyons.

          16.- Tros de ferro de devers un pam, que es posa a la part inferior del mànec del caveguet perquè estigui més fort.

          17.- El primer solc que es fa en començar a llaurar, i els altres paral·lels fins a acabar la llaurada. [besana]

          18.- Freu o espai estret entre dos arbres per on solen passar els tords a l’albada o a entrada de fosc, i on els caçadors paren els filats per agafar-los.

10.- BIBLIOGRAFIA:

          -Diccionari Català-Valencià-Balear. Institut d’Estudis Catalans. Editorial Moll. http://dcvb.iecat.net/

          -Recull de Terminologia Muntanyenca. Benigne Palos. Editorial Moll.

          -Per a la fotografia del coll dels Moixerrins: Autor: Bergant http://raconstramuntana.blogspot.com.es/2014/01/rellar-de-son-marc.html

          -Per a la fotografia del coll dels Gats: Autors: Lluislluisa http://www.panoramio.com/photo/29093715

          -Ulls del Temps. Fotografies de Tom i Cordelia Weedon. Mallorca 1956-1970. Consell de Mallorca.

          -http://ideib.caib.es/visualitzador/visor.jsp 

11.- EXTRA: EL NOSTRE LINK D’AVUI

1) MIS DIAS DE MONTAÑA       ealonso1.blogspot.com

Espai: blog.

Autor: Emilio Alonso Sarmiento.

Definició: Socialista y montañero.

Frase: Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... ¡Oh vida... noble sort! (Costa i Llobera).

Motiu: Excursionisme.

Idioma: Castellà.

Visites: 260.916

Inici: maig del 2008.

Cloenda: Fins el present.

Resum: Molt bon bloc del ja veterà Emilio Alonso, on a la primera part descriu amb tota mena de detalls l’itinerari a seguir i els minuts emprats en les diferents fases de l’excursió. Just a baix, tota una sèrie de fotografies fetes per l’autor il·lustren tot el camí, amb un seguit de fletxes i requadres que fan del tot entenedor el trajecte efectuat.

          Apart de l’arxiu conté diversos links d’excursions i previsions meteorològiques, amén d’una infinitat d’etiquetes per ordre alfabètic, que fa molt assequible, l’accés a les excursions que van des de les molt fàcils a les més complicades.

PROPER ARTICLE: MONJOIA

INTERPRETACIÓ DEL BLOC

     Reprenem l’activitat després d’un breu parèntesi per a entendre un poc més l’herència dels nostres avantpassats i els llocs on treballaven durament, moltes vegades de sol a sol i que ara trobam en estat ruïnós en zones on gairebé només transiten excursionistes o caçadors.

     Mensualment, si no hi ha res de nou, omplirem aquest bloc de noms i llocs i intentarem comprendre el seu significat.

COMPOSICIÓ DE LES ENTRADES:

01.- DENOMINACIÓ: Títol de l’objecte.

02.- SECCIÓ:

Hi cabran gairebé tot el que podrem trobar per les muntanyes i marines de la nostra illa. Per fer-ho més entenent ho separarem en tres grans seccions:

SECCIÓ OROGRÀFICA: Tot el relacionat amb l’orografia (del mots grecs όρος, turó, i  γραφία, escriure). És la part de la geografia física, i també de la geomorfologia, que estudia el relleu i la seva estructuració en una regió determinada. Exemple: coll, muntanya, vall, torrent, coma, etc.

SECCIÓ ARTESANAL: Tot el relacionat amb la construcció d’elements per treballar al camp. Exemple: forns de calç, monjoies, clapers, cases de neu, sitges, porxos, escars, etc.

SECCIÓ CONTROL: Tot el relacionat amb la divisió o tancament de les zones treballades. Exemple: bardissa, sementer, pleta, etc.

03.- DCVB: Definició que en fa de l’objecte el Diccionari Català - Valencià - Balear.

04.- ETIMOLOGIA: Si s’escau, origen i evolució de l’objecte.

05.- ALTRES NOMS I DERIVATS: Si s’escau, diferents noms en català, castellà, basc i gallec.

06.- DEFINICIÓ: Explicació de l’objecte, segons l’autor.

07.- ARQUEOLOGIA: Elements arqueològics que podrem trobar al lloc citat.

08.- MAPA TOPOGRÀFIC: Definició de com s’indica al mapa l’objecte en qüestió i il·lustració gràfica del mateix.  

09.- HOMÒNIMS I POLISÈMIES: Breu descripció del mateix nom amb diferents significats.

10.- BIBLIOGRAFIA: Recull de webs i llibres consultats.

11.- FOTOGRAFIES: Recull de fotografies, gràfics i dibuixos de l’autor o d’altres, que il·lustren l’objecte en qüestió.

12.- EXTRA:

     Avui en dia hi ha un gran nombre de pàgines web i blocs, tant en castellà com en català que fan les delícies dels aficionats. En aquest bloc les anirem coneixent i comentant.

Porxo d'olivar de Can Carabina a Sóller

QUÈ ÉS I QUE SIGNIFICA

          Quan vaig començar a recórrer aquests llocs tan nostres, em vaig adonar que hi havia un gran nombre de noms de lloc que o bé no els havia sentit mai, o em sonaven de qualque cosa, però que de la gran majoria era un perfecte ignorant. Avui en dia hi ha a la xarxa moltíssimes webs o blocs d’excursions i de topònims força interessants i la gran part fan referència a noms de lloc i intenten recuperar-ne d’alguns mig desapareguts o força oblidats.

     Vaig començar a descobrir totes aquestes coses de la mà del infatigable i lamentablement desaparegut Josep Mascaró Passarius, que al seu Mapa General de Mallorca va anotar un gran nombre de topònims, transcrits a la magnífica edició de Corpus de Toponímia de Mallorca.

Xaragall o esllavissada a s'Alcadena

     Fou aquí que vaig sentir parlar de pletes, closos, sementers, colls, xaragalls, feses, etc.

     Des de ja fa un bon grapat d’anys vaig a visitar jaciments arqueològics per la nostra roqueta i si n’hi ha un a sa Pleta de sa Canova, posem per exemple, ens facilita moltíssim la recerca si sabem que és una pleta.

     Record una vegada la llastimosa discussió que vaig tenir amb un amic, amb 40º de calor, esgotats de caminar, sense ja ni una gota d’aigua, quan havíem de passar per davant de tres xaragalls i passarem per davant de tres eixugadors.

Xaragall. Anomenat eixugador a Sóller. 

     Se’m va ocórrer dir que a lo millor allà als eixugadors els anomenen xaragalls... i bono, les poques forces que ens quedaven es transformaren en un debat filològic de primera magnitud.

     D’aquí rau la importància de conèixer a fons els llocs per on passam i evitar possibles pèrdues de temps.

     En aquest bloc intentarem conèixer tots aquests indrets que podrem trobar caminant per la nostra illa de Mallorca.