01.- DENOMINACIÓ: ROTA
02.- SECCIÓ: CONTROL
03.- DCVB: 1. Tros de terra que
era garriga i ha estat sembrada (Mall., Eiv.);
2. Tros de terra que
un conrador cultiva dins un predi d'altri durant alguns anys, generalment
pagant al propietari una porció convinguda del que hi cull.
04.- ETIMOLOGIA: Del llatí rupta (terra), ‘terra
rompuda’.
05.- ALTRES NOMS O DERIVATS:
CATALÀ: Artiga (Tros de terra que s’ha preparat
per al conreu, traient-ne els arbres i cremant-los perquè les cendres serveixin
d’adob) Guaret (Sistema de cultiu en
que es deixa el terreny sense sembrar, després d’una collita, durant un any,
perquè es regeneri i sigui més fèrtil.
CASTELLÀ: Pegujal, Barbecho,
Serna.
BASC: Labaki, Berro.
GALLEC: Barbeito. Alqueive. Ermo.
06.- DEFINICIÓ:
ROTES
Si anam d’excursió a un lloc
pedregós, menjat per l’erosió, amb la terra prima o escassa, inútil pel cultiu
i allà hi trobam una sèrie de marges i qualque barraca, és gairebé segur que
ens trobam davant d’una rota.
 |
| Rotes de sa Mola de S'Esclop, prop del Galatzó. Dibuix de Vicenç Sastre |
A vegades el senyor o propietari
d’una gran finca volia netejar un tros de garriga o marina i a la vegada
treure’n profit, sense que li costàs res. Aquí entrava la figura del roter, el
darrer grup social de la pagesia. Aquest havia de fer desaparèixer la garriga o
el bosc d’una determinada parcel·la i posar-la en cultiu, a canvi de lliurar anualment
una part de la collita al propietari.
 |
| Barraca sota un gran penyal a sa rota des Carter (Selva) |
Valero ens indica que en els segles
XV i XVI ja es troben documents referits a rotes i roters de la marina de
Llucmajor, però l’antiguitat podria ser encara major. L’època de màxima
esplendor serien els segles XVIII i XIX, on gairebé acabat aquest, va començar
a decaure.
 |
| Rota d'en Negre. S'observa entre les roques tot un seguit de marges que s'adapten al terreny. Fotografia de Paco Pulido (SOCAY) |
Al documental Las Hurdes, tierra sin pan, d’en Luís Buñuel, rodat a Extremadura, hi
ha tota una seqüència del penós treball a una rota. Es pot visionar al canal
Youtube i dura uns vint-i-set minuts. Documental que fou durament censurat a
l’època i que avui en dia encara té dures crítiques i controvèrsies.
 |
| Captura d'imatge de dos roters omplint terra. Las Hurdes, tierra sin pan. |
ROTER
El primer treball del roter consistia
en netejar el lloc de vegetació silvestre; després espedregar (treure totes les
pedres que podien fer nosa, tant les superficials com les enterrades que
podrien dificultar la llaurada). Així la garriga era convertida en artiga. Amb aquestes pedres construïen
la barraca, els marges de sosteniment si el terreny era inclinat i el possible
tancat de la rota. Si en sobraven en feien un munt (claper o galera) a una
vorera que no fes nosa. Acte seguit si hi havia poca terra (cosa gairebé
segura) en duien d’altres llocs amb sacs, a l’esquena, amb l’ajuda de civeres o
d’ases, si en tenien, cosa poc probable.
 |
| Vinyeta del llibre "Els nostres arts i oficis d'antany" |
Després solien llaurar i sembrar
(blat, civada, llegums, xeixa, pastures, etc), moltes vegades alternativament.
Durant tot aquest temps no cobraven res, però normalment tampoc havien de pagar
lloguer. Quan es fes la primera collita si que havien d’entregar-ne un tant per
cent (normalment un deu o més) al propietari o amo de la possessió, que no
dedicant cap capital a la rota, en canvi, tenia unes fonts d’ingressos anuals,
i, a més a més, la terra neta i conrada.
 |
| Roter espedregant |
Normalment era tota una família que
s’encarregava de la rota. L’infantó de pocs mesos dormia dins una senalla
penjada a una estaca o a la branca d’un arbre, els més petits cercaven espàrecs
o caragols per posar dins l’olla que preparava la mare i si ja podien dur
busques al niu (això solia ser quan tenien 7 anys) ja ajudaven al seu pare amb
la tasca d’espedregar i preparar el terreny. El vespre, a Sol post, i després
de sopar, s’arreceraven a la barraca i damunt un feix de càrritx i tapats amb
quatre sacs, intentaven descansar de la dura jornada.
Quantes de vegades el pobre roter havia d’acudir al senyor, amb el
capellet en la mà, excusant-se i lamentant-se de la mala anyada, de la fam que
passaven els seus fills... i que tingués paciència per aquell any!
BARRAQUES DE ROTER
Normalment tenen una planta
rectangular, amb parets de pedra seca i portal a la façana llarga. La coberta
varia del lloc on és situada. Mentre a la serra sol esser feta amb bigues de
fusta i teules, a la marina de Llucmajor solen ser de curucull, amb falsa
cúpula d’aproximació de filades. Solia haver-hi una foganya a un racó, un
pedrisset per col·locar-hi les gerres d’aigua i un o dos armaris oberts dins la
paret per guardar-hi menjar o altres objectes. Completava el conjunt un petit
corral amb figueres de moro o per sembrar-hi llegums i verdures, un forn per
coure pa i qualque bassa o cocó per a recollir l’aigua de pluja.
 |
| Curiós rebost. Les barraques de Llucmajor |
 |
| Barraca de curucull de Llucmajor |
 |
| Barraca rectangular |
GLOSES
Per ajudar a passar el temps els pagesos roters cantaven cançons de camp, on moltes vegades explicaven les dures i extremes condicions que vivien:
A sa rota li he dit,
perquè l’he posada bé:
-Enguany m’ets d’omplir es graner.
I ella diu: -El t’ompliré
però l’ets de fer petit.
A sa rota li he donat
tot lo que havia mester
i ara em pens que hi coiré
mitja cortera de blat.
Com es senyor hauré pagat
¿quina ganància tendré?
Un pobre roter la passa
tant de dia com de nit:
berena pa florit
es mig dia de rostit,
beu aigo roja de bassa.
Devers sa rota nostra
que hi feia de mal estar!
Fèiem dejunis per força,
perquè no teníem pa.
 |
| Barraca de roter de Son Colom. Dibuix de Biel Bonnín |
TOPONIMIA
Moltes vegades el nom era genèric “sa rota, ses rotes”. També solien
agafar el nom del roter que les treballava “rota
des Xorc, d’en Camps, d’en Canonge, d’en Jeroni”. Altres del que hi
sembraven “rota de ses faves, des
cirerers”. També el topònim era relacionat amb el terreny “sa rota llisa, sa rota plana, sa rota
rosta”. Altres feien esment a qualque arbre o objecte singular “sa rota des pi, sa rota des pou”. Així
mateix n’hi havia que feien menció a la dificultat o a la netedat del lloc “sa tanca perra, sa rota paparrí, sa rota
pelada, es camp verinal”, a un jaciment arqueològic “sa rota des moro” o a la finca o possessió on es trobava “rota des Burotell, de cas Metge, de Son
Oliver”. A l’antiguitat de les quals “ses
rotes noves, ses rotes velles” A la magnitud de la rota en si “sa rota gran, sa rota llarga, ses rotetes,
ses rotasses”, etc.
És molt probable trobar-hi jaciments arqueològics a les rotes, encara que solen situar-se a les zones marginals (sa rota paparrí, sa tanca perra, es camp verinal). Dins la mateixa rota (si n'hi havia) el jaciment quedà desfet per les tasques d'espedregament i neteja o dissimulat per algun claper.
08.- MAPA TOPOGRÀFIC:
En el mapa topogràfic, les rotes solen estar assenyalades per un color més clar, respecte al color més fosc de la garriga. A vegades alguns marges estan assenyalats amb línees vermelles, així com el seu tancat.
 |
| Rotes de s'Àguila (Rotes noves de Torràlitx i de Can Quart) Font: Ideib |
 |
| Vista aèria del mateix lloc. Ortofoto Ideib |
01.- Desfeta militar. Derrota.
02.- Instrument musical semblant a la
cítara, però amb més cordes. [rota]
03.- Tribunal o consell de justícia
d’un príncep.
04.- Nom d’un tribunal de la cort
papal. [rota]
10.- BIBLIOGRAFIA:
Diccionari Català-Valencià-Balear. Institut d’Estudis Catalans. Editorial Moll. http://dcvb.iecat.net/
Recull de Terminologia
Muntanyenca. Benigne Palos. Editorial Moll.
Son
Bunyola. Un mar de noms. Tomàs Vibot. Associació Cultural Bany-Al-Bahar.
Corpus
de Toponímia de Mallorca. Tom
V. Josep Mascaró Passarius.
Elements
de la Societat pre-turística Mallorquina. Rotes i roters. Gaspar Valero.
Els
nostres arts i oficis d’antany IV. J. Llabrés i J.
Vallespir. E.M.M.La Porciúncula.
Les barraques de Llucmajor, una
arquitectura popular. Calviño, C. i Clar, Joan. C.I.M.
Perfiles de un pueblo. Blog. Alfonso Valencia
Les barraques de roter. Consell
de mallorca
Cançoner Popular de Mallorca. P.
Rafel Ginard
Senderismo de Socay
Terre
sans pain (Las Hurdes, tierra sin pan) Documental. Luís Buñuel, 1932
Infraestructura de dades espacials de les Illes Balears (Ideib) www.ideib.cat
11.-
EXTRA: EL NOSTRE LINK D’AVUI
SENDERISMO
DE SOCAY
Espai: web.
Autor: Antonio Sureda Milan.
Definició: Grup d’amics de totes les edats que caminen pels camins i llocs de
“nuestra querida isla de Mallorca”.
Frase: “Acudo a la montaña para
evadirme del llanto diario que me produce la ciudad y su mundanal ruido...”
Motiu: Excursionisme.
Idioma: Castellà. (Hi ha traductor de Google)
Visites: 580.463
Inici: març del 2002.
Cloenda:
Fins el present.
Resum: És la primera de les webs
d’excursions que vaig descobrir una mica de casualitat. Ara és una de les meves
preferides, tant per la senzillesa dels textos com de la multitud de
fotografies que l’il·lustren. L’encapçalament és veritablement una Bíblia. Hi
trobam Búsqueda de Ruta, per zona o
per temporada, per a facilitar la cerca. Mapas
Útiles, amb diferents links a mapes moderns i antics; Seguridad, equipatges i tècniques per a fer tant caminades com ràpel;
De interés, notícies d’interès i
links de toponímia. Webs amigas, tota
una relació de webs i blogs relacionats amb l’excursionisme i una altra de
talla personal. Foros, suggeriments,
crítiques, etc. i finalment Libro de
visitas. Just a baix el temps que farà en una ràpida vista i les darreres
rutes pujades a la web, així com les que estan en preparació. A baix totes les
rutes ja editades, que ja van per les 475, en només 12 temporades.
A l’accedir a la ruta trobam la seva
fitxa, un track (gps), la dificultat de l’itinerari, les recomanacions i la
descripció, que finalitza amb el nom dels components. A la Galería de Fotografias, hi ha el mapa amb la ruta traçada així com
un gràfic (distància reduïda), amb totes les dades, i un bon grapat de
fotografies amb el seu text explicatiu, que fan que pràcticament anem amb ells
d’excursió.
PROPER
ARTICLE: PENYA, PENYAL
